Constants físiques

Campana de Gauss

A continuació teniu un apèndix amb les constants físiques més emblemàtiques. Salut i disfruteu-les amb delit.

View original post

Anuncis

Sistema Internacional d’unitats

Campana de Gauss

Avui parlarem de les 7 unitats principals del Sistema Internacional d’Unitats, el mític SI. I les 7 magnífiques són:

  • Metre (m) longitud. Un metre és la longitud del trajecte que recorre la llum en el buit durant un 299792458è de segon.
  • Quilogram (kg) massa. Un quilogram és la massa del prototip internacional del quilogram. És la única unitat encara definida en relació a un objecte.
  • Segon (s) temps. Un segon és la durada de 9192631770 períodes de la radiació corresponent a la transició entre els dos nivells hiperfins de l’estat fonamental de l’àtom de cesi 133.
  • Ampère (A) corrent elèctric. Un ampère és la quantitat de corrent constant que, si es manté en dos conductors parallels, rectilinis, de longitud infinita, de secció circular negligible i situats en el buit a una distància d’un metre l’un de l’altre, produiria entre aquests conductors una força de $latex 2\cdot10^7$…

View original post 109 more words

Campana de Gauss

Röntgen (en una futura entrada parlarem sobre aquest personatge) va descobrir els RAJOS X en 1895, quan accelerava electrons emesos per un càtode mitjançant un potencial de l’ordre de $latex 10^4\ensuremath{,\mathrm{V}}$. Von Laue (1912) va descobrir que els RAJOS X eren ones difractant-los sobre un solgut cristal·lí.

L’espectre dels RAJOS X té un fons, causat per la radiació de frenat, coneguda de la electrodinàmica, que es genera quan els electrons són frenats bruscament a l’arribar a l’ànode. L’espectre s’acaba l’una longitud d’ona $latex \lambda_0$, que es correspon amb l’energia cinètica màxima dels electrons, que no depèn del material.

No obstant això, apareixen dues línies d’emissió molt pronunciades $latex K_{\beta}$ i $latex K_{\alpha}$ , que no semblaven tenir explicació.

Per altra banda, si es fa incidir el RAIG X sobre el mateix material de l’ànode que ho ha generat, s’observa un espectre d’absorció que creix segons la longitud d’ona, donant un…

View original post 169 more words

La probabilitat i el platonisme de l’amor vistos com a models polítics

Segons un punt de vista socialista o idealista l’amor no és més que un concepte matemàtic probabilístic que es donaria si fos una relació bijectiva, és a dir ha de complir una injectivitat i una exhaustivitat en el seu concepte. Posant un exemple, hauria de ser que un subjecte A s’enamorés d’un subjecte B, i al mateix temps el subjecte B s’enamorés del subjecte A, i aquest succés en conceptes probabilístics no és un succés impossible (probabilitat zero) però és un succés al qual és difícil d’arribar, degut a les variables que intervenen. Una persona d’entre 4000 milions, si considerem el món com la nostra mostra d’estudi, però a aquesta probabilitat li hauries de multiplicar per 1 d’entre 4000 milions, ja que és una probabilitat condicionada (1/4000*1/4000*10^-12). Si reduïm el nostre univers, la probabilitat augmenta.

Ara bé el concepte d’amor platònic que seria només una relació injectiva, considerant el cas en el que el subjecte A s’enamorés del subjecte B, però aquest subjecte B no donés imputs al subjecte A.

Pel que fa al punt de vista capitalista el concepte d’amor es veuria com una relació basada en els diners, això vol dir que seria com una espècie d’acord tàcit pel qual s’obtenen beneficis en la relació entre dos subjectes a base de la negociació i el diàleg en la gran majoria de les vegades.

Una relació llibertària en conceptes d’amor és complicat i difícil de portar en els temps de les nostra societat i degut a l’educació moral i visió cristiana en el món occidental. Una relació d’aquest tipus et porta a entendre que tant el subjecte A com el subjecte B tenen la possibilitat real de relacionar-se amb altres subjectes, i que en aquest cas serien com distribucions contínues i no distribucions discretes com en els casos de les no-llibertàries.

L’amor autàrquic seria fer-s’ho un mateix, l’objecte A es relaciona amb l’objecte A, és a dir “Yo me lo guiso yo me lo como”. Aquest seria l’equivalent a l’onanisme. L’amor autàrquic no és incompatible amb els altres tipus d’amors.