Segons un punt de vista socialista o idealista l’amor no és més que un concepte matemàtic probabilístic que es donaria si fos una relació bijectiva, és a dir ha de complir una injectivitat i una exhaustivitat en el seu concepte. Posant un exemple, hauria de ser que un subjecte A s’enamorés d’un subjecte B, i al mateix temps el subjecte B s’enamorés del subjecte A, i aquest succés en conceptes probabilístics no és un succés impossible (probabilitat zero) però és un succés al qual és difícil d’arribar, degut a les variables que intervenen. Una persona d’entre 4000 milions, si considerem el món com la nostra mostra d’estudi, però a aquesta probabilitat li hauries de multiplicar per 1 d’entre 4000 milions, ja que és una probabilitat condicionada (1/4000*1/4000*10^-12). Si reduïm el nostre univers, la probabilitat augmenta.
Ara bé el concepte d’amor platònic que seria només una relació injectiva, considerant el cas en el que el subjecte A s’enamorés del subjecte B, però aquest subjecte B no donés imputs al subjecte A.
Pel que fa al punt de vista capitalista el concepte d’amor es veuria com una relació basada en els diners, això vol dir que seria com una espècie d’acord tàcit pel qual s’obtenen beneficis en la relació entre dos subjectes a base de la negociació i el diàleg en la gran majoria de les vegades.
Una relació llibertària en conceptes d’amor és complicat i difícil de portar en els temps de les nostra societat i degut a l’educació moral i visió cristiana en el món occidental. Una relació d’aquest tipus et porta a entendre que tant el subjecte A com el subjecte B tenen la possibilitat real de relacionar-se amb altres subjectes, i que en aquest cas serien com distribucions contínues i no distribucions discretes com en els casos de les no-llibertàries.
L’amor autàrquic seria fer-s’ho un mateix, l’objecte A es relaciona amb l’objecte A, és a dir “Yo me lo guiso yo me lo como”. Aquest seria l’equivalent a l’onanisme. L’amor autàrquic no és incompatible amb els altres tipus d’amors.
La Txapa Fulfoak 